Després de la foscor
torno a la vida.
Aixeco els peus
del terra ferm.
I sego les cadenes
que m'emboiren
poc a poc, com un verí
que no té pressa.
Volo ben amunt
de l'oceà.
Fins que caic
altre cop
arrossegada per el monstre
que m'assetja.
O potser sóc jo
que m'hi tiro de cap
deixant enrera
el foc dolç
del migdia.


20/10/2009