PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES


dilluns, 17 de setembre de 2012

365 o com donar la volta i tornar al punt inicial.

No vull escriure, em fa por. La realitat, o potser la ficció, m'ofega lentament entre les seves mans. I ho fa sense avisar, apareix deixant enrere la dolçor del sol, la sal i el temps a les butxaques. Ho fa prenent-me el no fer res o fer-ho tot, que tant m'estimo, el meu més gran aliat o pitjor enemic. La suor em regalima, glaçada, per l'esquena, mentre contemplo la meva pròpia ombra lligant-me a la rutina, que em llença de cop a terra, despiatada, i m'ensenya de nou, en aquest bassal, els meus fantasmes més temuts.
Tandebò sigui ficció.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Si estas al punt inicial altre cop, ara almenys ja coneixes el camí i sortir-ne serà més fàcil, ja ho veuràs!