Tercer abril

No vaig poder salvar-nos, vam naufragar; marxo un i altre cop sense mirar enrere, amb la impotència clavada a la pell. I al meu cap sonen les paraules que ja mai no em veuràs xiuxiuejar. Ja no queden ni les cendres i és que els somnis em regalimen entre les mans. Serà millor aixi, potser que començi a caminar i deixi anar la ploma que duc reclosa al puny.
Torna.

Pols

T'adones que ja no es tracta només de la necessitat de fixar aquestes paraules. El somni es repeteix; veus la llum, la porta es tanca, la llum que és ombra i la teva ombra que segueix rere les teves passes. Tot canvia però la pedra sempre és pedra i la ploma segueix sagnant sobre el paper.