T'adones que ja no es tracta només de la necessitat de fixar aquestes paraules. El somni es repeteix; veus la llum, la porta es tanca, la llum que és ombra i la teva ombra que segueix rere les teves passes. Tot canvia però la pedra sempre és pedra i la ploma segueix sagnant sobre el paper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada