Després de la foscor
torno a la vida.
Aixeco els peus
del terra ferm.
I sego les cadenes
que m'emboiren
poc a poc, com un verí
que no té pressa.
Volo ben amunt
de l'oceà.
Fins que caic
altre cop
arrossegada per el monstre
que m'assetja.
O potser sóc jo
que m'hi tiro de cap
deixant enrera
el foc dolç
del migdia.


20/10/2009

Camino, et gires.
I caic en un pou profund
d'aigua blava, salada.
I els ulls, i el blau.
I aquest blau
que m'atrapa
en el seu blau.


19/10/2009

Alades paraules
presoneres
d'aquest port
sense horitzons.
Busquen, desesperades,
ànimes perdudes
en un mar de llàgrimes.
Paraules que em salven,
lletres que plouen
en un desordre
conciliador.
I les pàgines buides
que es consumeixen
sota el crepitar
del seu
FOC.


28/09/2009

Vespre.

I de sobte, tot i que en el fons ja ho sabia, em sorprens, em fas teva, m'atrapes entre els teus braços. Em paralitzo, però cremo, m'evaporo. I tu em busques, i els meus batecs cada cop més ràpids. Segueixo sent de pedra, i tu aigua que em regalima pel coll amb tendresa. El mon desapareix i només sento el ritme de les meves emocions confoses, la calor del teu cos. I em segueixes buscant, poc a poc, com si fos de vidre. Vull fugir però aquí els únics que corren son els nostres cors, que segueixen colpejant amb força. Finalment dubtes, el temps s'atura, viatja entre nosaltres i et resignes, suaument, deixant-me un rastre humit i salat a la galta dreta. Marxo, encara sense respirar, i segueixo el meu camí, amb la mirada perduda, sense girar-me, l'ànima encongida i la gravetat aterradora que em reté en la boira d'aquest vespre.


3/11/2009