Alades paraules
presoneres
d'aquest port
sense horitzons.
Busquen, desesperades,
ànimes perdudes
en un mar de llàgrimes.
Paraules que em salven,
lletres que plouen
en un desordre
conciliador.
I les pàgines buides
que es consumeixen
sota el crepitar
del seu
FOC.


28/09/2009