La ferida segueix intacte. No respira, no sagna, però és allà, sota la teva pell colrada pel sol. L’engranatge no tornarà a girar fins que tu ho decideixis. Ningú no et pot salvar. La ferida és només teva, tu vas decidir obrir-la. Recordes el plaer de la navalla passejant-se, gràcil, sobre el teu pit nu. Guardes amb cura l’últim record que et queda; un dolor amarg que se t’abraça a les nits i et xiuxiueja a cau d’orella.
No és un asterisc, és un punt i coma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada