Hi ha tantes coses que podria escriure, tantes paraules, tants moments que guardo.. La tendresa m'embriaga i oblido les meves ferides, aquells carrerons bruts i plens de sang. Ho guardaré tot amb cura al món de l'imaginari, somriuré, i seguiré caminant. Són nits calides a la ciutat i tinc el temps a les butxaques. Tu no ho saps, però ja m'has salvat del naufragi.
S'hi està bé entre les ones, vine amb mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada