Aquí, amb mi.

Mil punyals de gel
travessen aquest cor
que crema.
El dolor em devora
per dintre.
Gola seca,
llàgrimes congelades.
El mon m’esclafa
i tu no hi ets.
Brots d’impotència
recorren cada una
de les meves venes.
Existeix!
Deixa de ser
una ànima nocturna
intangible.
I agafa’m ben fort
i no em deixis,
mai.


21/05/08

Papallones

Fars de vaixells perduts
que es creuen,
es busquen
i es troben
i es fonen.
Mirades d’infinits
aromes,
de tactes esfereïdors
i d’esperances
ocultes.
Sensacions empresonades,
que fent-nos caure
pel precipici,
ens otorguen
l’efímera felicitat.


25/04/2009

Formigues

Observo el carrer
Encuriosida.
Gent que corre
amb mirades
tristes, grises.
Cares pàlides
color oliva.
Perden les hores
amb esperances,
moments efímers
insignificants.


25/04/2009

Tempesta silenciosa

Tu ets
la meva perdició.
I encara
que em xucles
la vida
gota a gota.
Sense tu m’ofego
i no puc i no vull
i no sé i no sento.
I t’odio i desitjo,
i em fereixes
i em mates
i et necessito.


4/05/2009

Verd

Alimentar-me
dels records,
omplir-me
amb esperances.
Imaginant
que torno,
que marxo,
que volo caient.
Que tu m’agafes
avans que em perdi.
I tot és verd.


22/04/2009

Oblit

Soc aquí
i oblidaré la pluja
que em va matar
fent-me viure.
Et seguiré tenint,
però et perdré
per sempre.
I obriré els ulls
que em vas tancar
suaument,
xiuxiuejant.


21/04/2009

Efímera felicitat

El televisor estava encès, tu estirat amb la mirada perduda. Vaig seure, tement trobar la teva mirada prohibida. Però el teu braç em va rodejar i un calfred em va recorrer de dalt a baix. El meu cap va anar caient fins arrivar al teu pit, les teves mans recorrien la meva esquena, intentant memoritzar-ne cada detall, i jo sentia els batecs del teu cor sota la meva galta encesa. La meva respiració es va anar acompassant fins que les nostres ànimes van ser una. El temps es va aturar deixant que fruïssim del nostre primer i últim instant de felicitat.

Ones de sorra

No puc deixar de pensar
en el que ens va unir,
ens va separar.
Som dos nòmades
perduts,
en un desert infinit.
Dues ànimes asimptotes
que no es troben,
no es separen.
Junts existim,
ignorant
que ens estimem,
destruint-nos
poc a poc.


16/04/2009

Oxigen perdut

Prats verds
com la teva ànima,
passen suaument
per un cor destrossat
de tant plorar,
i tant recordar.
Carícies i mirades
prohibides,
son el nostre darrer miratge.
I dues ànimes
perdudes,
busquen el seu camí
en un mon estrany.
Ofegant-se a cada pas.


15/04/2009

Desapareixer

Estimar, odiar,
Riure i plorar,
correr, patir i pensar,
cantar, escoltar i ajudar.
Però de què serveix tot això,
si morirem, desapareixerem,
i quan ressoni l'ultim batec del nostre cor,
tot s'extinguira i res haurà existit.
Totes les esperançes,
els somnis i les promeses,
es fondran.
I només quedará,
un record en el cor d'algú,
que un dia també es parará.


20/02/2008