Algo parecido

Que ya ni la música suena a música, que se me traban las ideas. Vivo pegada a tu recuerdo, que se regodea entre mis dientes. Vuelo entre mariposas de cristal, y ése sonrojo y tu mirada y el palpitar de mi corazón destripado. Parece que alguien me ha roto el reloj, sólo vivo para vivir y verte sonreír. Abro los ojos, me sangran las caricias, yo te lo resumo: utopía.

(pre)mavera

I ara em sento tant viva que ploro de veure'm tant meva, m'estimo i ningú em pot robar el somriure que m'enlaira del terra fred d'un altre febrer que s'augurava ple de malsons i monstres ferotges. Fote't hivern cruel, dins meu és primavera.

I febrer altra vegada.

Ja no recordava el que era caure al precipici sense mentides ni veritats. Només el batec del meu cor que perdura enmig de la boira dels teus ulls. Digues, què hi faig aqui ? M'he aturat a l'estació i el tren no sé si es queda o si se'n va. I jo mentrestant m'estiro i veig els dies passar, un rere l'altre, i m'ofego entre les vies i no puc i marxo i torno i salto i caic, i les raons m'empenyen cap al buit. És de nit, la lluna m'observa entre records, tot és fosc, no em sento el cos, només el meu batec que et crida et busca m'atrapa. Tanco els ulls i somric, la por em persegueix com un gos rabiós i jo no puc deixar de córrer. Com deixar escapar un silenci després de tant soroll ?

Vine.

Ingràvida

Només intento oblidar que em pesen les mirades, que les ànsies dormen plàcides i els mesos s'escolen entre somnis esquerdats. Una ficció en la penombra d'una sala massa gran, d'uns ulls que criden per menjar la llibertat, la utopia dels anys entre les comes i els punts finals. Sembla que la calma s'omple entre tempestes i el buit infinit s'engreixa entre les escletxes del que vaig deixar de ser. El precipici que s'obre entre les meves entranyes s'entortolliga i deixo de respirar, ja no em sento les mans, ja no puc deixar de cridar. Corro ingràvida en un univers sense estels, sense finestres, sense balls transfigurats. I les gotes de pluja em poseeixen amb la delicia del que plora per flotar, del que veu per no mirar. Gira't, estàs sola.

Lost

Vine, apropa't, estrenye'm entre els teus braços. Necessito sentir-te contra mi, recorrer la teva pell, ofegar la sed en els teus llavis. Perdre el control, sentir el teu cor entre els meus dits. Corre, vina ja, que em moro i no trobo les paraules. Deixa'm respirar al ritme dels teus suspirs, xiuxiuejar-te a l'orella paraules ansioses per sortir. Menjar-me els teus silencis, parlar-te amb la mirada mentres els carrers s'allunyen en cercles. Que el meu llac sigui tempesta sota un cel estripat. Mes mains ont faim de toi.

This end is my beginning.

Cercles que fan mal

Portes que es tanquen

i un punt

FINAL.

je frissone.

Tu ne comprends pas que j’ai envie de toi. De te chuchoter à l’oreille les paroles qui me manquent quand je reste seule avec tes silences. La douceur de tes lèvres, la lumière de ton regard. J’ai peur, et la neige écrase les petites larmes d’encre qui coulent d’entre mes doigts. Ce froid va finir par m’exténuer. Viens éffacer la glaçe de mes yeux. Je t’en prie, serre moi dans tes bras.

28/11/2010

Tengo los pies fríos

Ya llega el invierno, y con él todos mis fríos. Me he bebido hasta el último sorbo de mi integridad, y callo con miedo, y lloro en silencio dans mon coin. Nunca fui capaz de resolver la ecuación de mis sentidos, de resbalar por un solo camino. Me ha faltado hablar, me ha faltado callar y ahora me trago todos mis estragos. Sigue sonando Ivan Ferreiro entre mis manos, y Mishima me persigue. Y me repito una y otra vez: vete, escapa ya de este submundo de susurros baratos, de mariposas de segunda mano.

Voy a estallar, voy a destrozar tus sonrisa con mis garras, pero joder, que guapa eres. Quiero sentirte, pero siempre estás lejos, me he prohibido tantas veces escribirte que a penas te conozco.

Mejor callo y me marcho mientras amanece.

10/11/2010