PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES


dilluns, 27 de setembre del 2010

(re)encuentro

El brillo intermitente de la fuerza del destino se alza a tientas entre mis pupilas. Decido no escucharlo, decido moverme sin rumbo, ser dueña barata de mis pasos. Y mientras me busco, mientras me encuentro entre tinieblas, me voy perdiendo. Mi paso se ha vuelto firme, pero ya no sé donde pisar.
Que querer volver atrás no es retroceder.



27/09/2010

dilluns, 6 de setembre del 2010

Aún hay más

Mis manos enredadas en tu pelo. Creo que voy a dejar que entres en mi eterna locura. No me dejes respirar, aún no, bésame una vez más. Aún tengo arena en las pestañas, y los callejones me dan miedo.
Sin complicaciones, no voy a escribirte.


dilluns, 30 d’agost del 2010

novembre

I avui aquella cançó que deiem a mitjes, m'ha fet plorar. He reviscut aquella sensació tremolosa de tenir una bombolla de sabó entre les mans. Converses sempre en espiral, en cercles, recordes ? Sí, queda molt lluny, i ja no som qui erem, però he sentit el que sentia, aquell dolor agredolç.
I saps? no m'ha desagradat.




31/08/2010

dijous, 29 de juliol del 2010

Nits de juliol

Parlar-te a cau d'orella i que el teu somriure m'eclipsi, sota el cel d'una nit d'estiu. Poc a poc se m'assequin les llàgrimes i aquesta nova ciutat m'abraçi entre els seus carrers. Deixa'm mirar-te sense por i que es creuin les nostres mans. Que ja t'he dit que avui no escriuré cap final.


29/07/2010

diumenge, 11 de juliol del 2010

Domingo

Bienvenida a la desgana del domingo caluroso y solitario. Una sola cápsula y entrará en este fabuloso estado anímico. Posibles efectos: llorera indefinida, ganas de ser abrazada, pensamientos como: "joder, porque siempre me pasa a mi ?" (seguro que le pasa a todo el mundo, tranquila) "yo solo pido que me quieran" (sólo ? y tu que das a cambio ? ) "Ahora me largaría a algún lugar lejano" (lo siento pero no lo harás, y si lo hicieras, los problemas vendrían contigo). También son frecuentes las ganas de engullir varias toneladas de chocolate, pero recuerde que la sensación de no-vacío es sólo momentánea. Así que tome asiento, que empieza el vuelo de la impotencia y la desesperación, póngase el cinturón que seguro que habrá turbulencias.Le deseo que disfrute del viaje, pero sobre todo, que regrese pronto.



11/07/2010

dijous, 1 de juliol del 2010

Te vas difuminando

Y es que no estabas tan buena ni tampoco besabas tan bien. Pero joder, el tabaco tampoco sabe ni huele bien y mira, tiene a medio mundo enganchado. Gilipolleces (Jilipolleces), no ? Pues, analizándolo bien por lo menos me has servido de musa y he llenado algunas paginillas. También he escuchado montones de canciones profundas y hecho mil muecas de dolor. En realidad no ha estado tan mal, hasta podría decirse que ha sido divertido, me has entretenido, me has hecho saborear la derrota y rozar los límites de la locura, todo un viaje, si señora! Y estoy segura de que si volviera a empezar, lo haría todo aún peor, por el simple placer adolescente de experimentar.
Y no, no es una crítica hacia todos aquellos que se creen con el derecho de usar y tirar a la gente, seguro que yo ya lo he hecho alguna vez sin ni siquiera pestañear. Simplemente me aburría y he decidido añadir unas cuantas palabras más a mi colección de idioteces dirigidas a ti. Pensarás: que pérdida de tiempo no ? Pues mira, he aprendido que el dicionario de google se equivoca y Jilipollez no va con J.


1/07/2010

diumenge, 20 de juny del 2010

A LA MIERDA LAS BUENAS INTENCIONES

Canciones de ayer que más vale dejar en el olvido

Sácame las telarañas por favor, que ya no veo nada con esos ojos verdes que van perdiendo brillo día tras día. Vayamos a cualquier sitio, que quiero que me abraces para dejar de sentir esta impotencia tan vacía. Dios.. hace tanto que no lloro.. creo que se me han secado los ojos, o que un día el gran tsunami llegará y nadie podrá salvarme. Pero ya me he cansado de decir basta, se acabó. Me he cansado de huir de los recuerdos que flotan entre mis sabanas manchadas del sudor frío de mis pesadillas. Sabes ? Aún no sé quién eres.. no sé como suena la voz que me hace temblar, no sé el color de los ojos que me persiguen en sueños, ni tampoco el tacto de la piel que se estremece bajo mis dedos. Aún y así, sé que ya siento que te deseo, a ti y a tu todo y a las mariposas del lunes y al domingo con sus copas de más y sus gritos ahogados en la oscuridad.


21/06/2010

diumenge, 13 de juny del 2010

I was strugling

Ja m'he cansat de voltes i felicitats a mitjes, de semi-somriures a les fosques i llàgrimes transparents. Sempre dient-me s'ha acabat, però sempre caient en les mateixes trampes dels mateixos camins tenebrosos de la meva petita ciutat enmurallada. Si, ja ho sé, no cal que em repeteixis que no hi ha pressa. Però sóc un huracá, i els huracans no s'aturen, saps ? I els huracans no caben a les ciutats, i menys a les ciutats on a cada racó hi penja un record trencat i mullat per la pluja. Però saps què ? És curiós, en el fons crc que m'encanta revolcar-me pel terra entre sang seca i bassals de fang. Quan ja no hi ha desitj, no hi ha sensació que et fassi sentir més viva que el dolor.
Dame un orgasmo que yo te doy mi ingenuidad.

sometimes i still need you



13/06/2010

Parapluies

Si, agafes el paraigues de l’armari de l’entrada i surts de casa, baixant les escales de tres en tres i per poc no caus, però somrius. Obres la porta esperant la olor a pluja amb impaciència. Ja ets al carrer i plou a bots i barrals, el cel és gris i regna el silenci de l’aigua. Ja no saps perquè has agafat el paraigues si a tu t’encanta mullar-te sota la pluja. De fet, no has agafat cap paraigues perque no sabies que plouria.. Ja ets a la cantonada però en comptes de tombar a la dreta, segueixes carrer avall. Perquè avui has decidit que aquests carrers plens de monstres esgarrifosos, ja no et farán fugir corrents, Bé, si ens hi fixem, veurem que en realitat si que has girat a la dreta i que no tens ganes de recordar que sempre recordes els mil instants en els mil racons del teu barri. Però avui ja és 10 de juny i no ha plogut i vas per la dreta amb el sol acaronan-te les galtes i simplement penses que ja no vols pensar. I qui ha dit que al mes de juny no plogui? Saps que fa dos dies que no surt el sol, no tinguis por, l’univers és dins teu. No has agafat el paraigues i ets a l’autobús, passant per aquell carrer, ple d’aquells vells petons i aquelles caricies. Veus el carrer, sents el fred del mes de març i penses que cada dia fa menys mal recordar. Però també saps, que avui és una nit de juny, que fa una setmana que no agafes l’autobús, que ahir plovia, i que ara ets aquí, a les fosques, escrivint que ja no et fa mal recordar. I penses que ja no vols pensar.


11/06/2010