TU

Tu, tu i la teva presència. Ho omples tot només amb el fet d'existir, ets, i no ho puc canviar. Totes les dimensions, les galàxies, l'univers, la física, la química, les teories estúpides i no tan estúpides, tot, absolutament tot desapareix quan em trobo amb els teus ulls. Sempre és un hola i un adéu, però deixes aquell gust de boca que tant m'agrada, que em fa somriure sense cap mena de motiu lògic o comprensible, que fa que tremoli durant una mil·lèsima de segon. I aquests segons, aquests segons son màgia pura, i si, s'acaben, i si, deixo de somriure. Tu ets, ets tot, ets res, però el més important és que jo no soc. Jo no ho soc tot, jo soc res, o encara pitjor, simplement no soc. I algú és la teva màgia, algú és la teva vida, et fa somiar, flotar, somriure. I jo soc com un simple lector, ho visc tot, et visc a tu, però no puc escriure, no puc ni fer un dibuixet al marge. Aquest llibre, amb lletra rodona escrit a llapis, l’he robat, no és meu. Cap de les fines pàgines lleugerament arrugades és meva. Passo la punta dels dits lleugerament per la superficie rugosa de la coberta del llibre. Somric lleugerament, una llàgrima es precipita galta avall. I no soc jo, ets TU.

Perfums

Deixa de ploure,un raig de sol mig ofegat m'enlluerna. I surto i corro. Pujo a la bicicleta i començo a pedalar sense destí. I de sobte una olor. Si, una olor ,quasi bé imperceptible, em colpeja els sentits. Navego en les profunditats dels records i m'arriva. Olor a terra, a terra llunyana, olor a terra seca i rica, a gent, rialles, ulls foscos, pell colrada, olor a tanzània. Deixo de pedalar i sento el vent que em fereix les galtes. Tanco els ulls, els obro, m'amago del cel i em refugio a la terra. Però l'amarga pluja d'aquests darrers dies ha sembrat ombres de cel, no, més aviat miralls, miralls d'ànima. I giro cua, i pedalo. Pedalo i em cremen les cuixes, se m'asseca la gola. El fang es barreja amb les llàgrimes. I pedalo, pedalo cada cop amb mes fúria, sento batecs a cada racó del cos. Les paraules s'escolen entre els meus dits glaçats. I potser ja és massa tard. Potser les he perdut entre els bassals, potser el vent se les ha endut, o potser encara hi són. Potser simplement són llàgrimes de fang.

Constel.lacio

Jo era un estel sense destí,
i un dimecres a les fosques
et vaig trobar.
La teva escalfor,
la teva dolça mirada,
els teus petons sincers,
em van tornar
aquella serenor perduda.
Però la llum arriva,
I marxes cada dia,
deixant la porta oberta.
No entens que
necessito respirar del teu alè
per sobreviure?
Per no ofegar-me
en aquest mon de merda.


10/06/2009

Confusion never stops

Dont’t play with me. You’ll burn your face, your fingers, your arms, your stomach, your heart.. I’ll corrupt you, I’ll corrupt myself triying not to lose you, trying to burn ourselves in a fictitious love. Coming closer to you, YOU, who I think I may love. LOVE. I hate being by your side and feel DEFENDLESS. Because then what comes is CONFUSION. Maybe confusion is the clue, maybe i should stop thinking, i should start feeling, i wanna lose CONTROL, i wanna FEEL your skin through my fingers, caress those soft tempting lips, hug your soul. I wanna look through your eyes and whisper how much i love you. I wanna feel secure by your side, i want you to hold me in this world. But WHO are you? Who i WANT you to be?

Aquí, amb mi.

Mil punyals de gel
travessen aquest cor
que crema.
El dolor em devora
per dintre.
Gola seca,
llàgrimes congelades.
El mon m’esclafa
i tu no hi ets.
Brots d’impotència
recorren cada una
de les meves venes.
Existeix!
Deixa de ser
una ànima nocturna
intangible.
I agafa’m ben fort
i no em deixis,
mai.


21/05/08

Papallones

Fars de vaixells perduts
que es creuen,
es busquen
i es troben
i es fonen.
Mirades d’infinits
aromes,
de tactes esfereïdors
i d’esperances
ocultes.
Sensacions empresonades,
que fent-nos caure
pel precipici,
ens otorguen
l’efímera felicitat.


25/04/2009

Formigues

Observo el carrer
Encuriosida.
Gent que corre
amb mirades
tristes, grises.
Cares pàlides
color oliva.
Perden les hores
amb esperances,
moments efímers
insignificants.


25/04/2009

Tempesta silenciosa

Tu ets
la meva perdició.
I encara
que em xucles
la vida
gota a gota.
Sense tu m’ofego
i no puc i no vull
i no sé i no sento.
I t’odio i desitjo,
i em fereixes
i em mates
i et necessito.


4/05/2009

Verd

Alimentar-me
dels records,
omplir-me
amb esperances.
Imaginant
que torno,
que marxo,
que volo caient.
Que tu m’agafes
avans que em perdi.
I tot és verd.


22/04/2009