dimarts, 9 de juny del 2009
Confusion never stops
Dont’t play with me. You’ll burn your face, your fingers, your arms, your stomach, your heart.. I’ll corrupt you, I’ll corrupt myself triying not to lose you, trying to burn ourselves in a fictitious love. Coming closer to you, YOU, who I think I may love. LOVE. I hate being by your side and feel DEFENDLESS. Because then what comes is CONFUSION. Maybe confusion is the clue, maybe i should stop thinking, i should start feeling, i wanna lose CONTROL, i wanna FEEL your skin through my fingers, caress those soft tempting lips, hug your soul. I wanna look through your eyes and whisper how much i love you. I wanna feel secure by your side, i want you to hold me in this world. But WHO are you? Who i WANT you to be?
dijous, 21 de maig del 2009
Aquí, amb mi.
Mil punyals de gel
travessen aquest cor
que crema.
El dolor em devora
per dintre.
Gola seca,
llàgrimes congelades.
El mon m’esclafa
i tu no hi ets.
Brots d’impotència
recorren cada una
de les meves venes.
Existeix!
Deixa de ser
una ànima nocturna
intangible.
I agafa’m ben fort
i no em deixis,
mai.
21/05/08
travessen aquest cor
que crema.
El dolor em devora
per dintre.
Gola seca,
llàgrimes congelades.
El mon m’esclafa
i tu no hi ets.
Brots d’impotència
recorren cada una
de les meves venes.
Existeix!
Deixa de ser
una ànima nocturna
intangible.
I agafa’m ben fort
i no em deixis,
mai.
21/05/08
dimarts, 19 de maig del 2009
Papallones
Fars de vaixells perduts
que es creuen,
es busquen
i es troben
i es fonen.
Mirades d’infinits
aromes,
de tactes esfereïdors
i d’esperances
ocultes.
Sensacions empresonades,
que fent-nos caure
pel precipici,
ens otorguen
l’efímera felicitat.
25/04/2009
que es creuen,
es busquen
i es troben
i es fonen.
Mirades d’infinits
aromes,
de tactes esfereïdors
i d’esperances
ocultes.
Sensacions empresonades,
que fent-nos caure
pel precipici,
ens otorguen
l’efímera felicitat.
25/04/2009
Formigues
Observo el carrer
Encuriosida.
Gent que corre
amb mirades
tristes, grises.
Cares pàlides
color oliva.
Perden les hores
amb esperances,
moments efímers
insignificants.
25/04/2009
Encuriosida.
Gent que corre
amb mirades
tristes, grises.
Cares pàlides
color oliva.
Perden les hores
amb esperances,
moments efímers
insignificants.
25/04/2009
dilluns, 4 de maig del 2009
Tempesta silenciosa
Tu ets
la meva perdició.
I encara
que em xucles
la vida
gota a gota.
Sense tu m’ofego
i no puc i no vull
i no sé i no sento.
I t’odio i desitjo,
i em fereixes
i em mates
i et necessito.
4/05/2009
la meva perdició.
I encara
que em xucles
la vida
gota a gota.
Sense tu m’ofego
i no puc i no vull
i no sé i no sento.
I t’odio i desitjo,
i em fereixes
i em mates
i et necessito.
4/05/2009
Verd
Alimentar-me
dels records,
omplir-me
amb esperances.
Imaginant
que torno,
que marxo,
que volo caient.
Que tu m’agafes
avans que em perdi.
I tot és verd.
22/04/2009
dels records,
omplir-me
amb esperances.
Imaginant
que torno,
que marxo,
que volo caient.
Que tu m’agafes
avans que em perdi.
I tot és verd.
22/04/2009
dimarts, 21 d’abril del 2009
Oblit
Soc aquí
i oblidaré la pluja
que em va matar
fent-me viure.
Et seguiré tenint,
però et perdré
per sempre.
I obriré els ulls
que em vas tancar
suaument,
xiuxiuejant.
21/04/2009
i oblidaré la pluja
que em va matar
fent-me viure.
Et seguiré tenint,
però et perdré
per sempre.
I obriré els ulls
que em vas tancar
suaument,
xiuxiuejant.
21/04/2009
divendres, 17 d’abril del 2009
Efímera felicitat
El televisor estava encès, tu estirat amb la mirada perduda. Vaig seure, tement trobar la teva mirada prohibida. Però el teu braç em va rodejar i un calfred em va recorrer de dalt a baix. El meu cap va anar caient fins arrivar al teu pit, les teves mans recorrien la meva esquena, intentant memoritzar-ne cada detall, i jo sentia els batecs del teu cor sota la meva galta encesa. La meva respiració es va anar acompassant fins que les nostres ànimes van ser una. El temps es va aturar deixant que fruïssim del nostre primer i últim instant de felicitat.
Ones de sorra
No puc deixar de pensar
en el que ens va unir,
ens va separar.
Som dos nòmades
perduts,
en un desert infinit.
Dues ànimes asimptotes
que no es troben,
no es separen.
Junts existim,
ignorant
que ens estimem,
destruint-nos
poc a poc.
16/04/2009
en el que ens va unir,
ens va separar.
Som dos nòmades
perduts,
en un desert infinit.
Dues ànimes asimptotes
que no es troben,
no es separen.
Junts existim,
ignorant
que ens estimem,
destruint-nos
poc a poc.
16/04/2009
dimecres, 15 d’abril del 2009
Oxigen perdut
Prats verds
com la teva ànima,
passen suaument
per un cor destrossat
de tant plorar,
i tant recordar.
Carícies i mirades
prohibides,
son el nostre darrer miratge.
I dues ànimes
perdudes,
busquen el seu camí
en un mon estrany.
Ofegant-se a cada pas.
15/04/2009
com la teva ànima,
passen suaument
per un cor destrossat
de tant plorar,
i tant recordar.
Carícies i mirades
prohibides,
son el nostre darrer miratge.
I dues ànimes
perdudes,
busquen el seu camí
en un mon estrany.
Ofegant-se a cada pas.
15/04/2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)