Tempesta silenciosa

Tu ets
la meva perdició.
I encara
que em xucles
la vida
gota a gota.
Sense tu m’ofego
i no puc i no vull
i no sé i no sento.
I t’odio i desitjo,
i em fereixes
i em mates
i et necessito.


4/05/2009

Verd

Alimentar-me
dels records,
omplir-me
amb esperances.
Imaginant
que torno,
que marxo,
que volo caient.
Que tu m’agafes
avans que em perdi.
I tot és verd.


22/04/2009

Oblit

Soc aquí
i oblidaré la pluja
que em va matar
fent-me viure.
Et seguiré tenint,
però et perdré
per sempre.
I obriré els ulls
que em vas tancar
suaument,
xiuxiuejant.


21/04/2009

Efímera felicitat

El televisor estava encès, tu estirat amb la mirada perduda. Vaig seure, tement trobar la teva mirada prohibida. Però el teu braç em va rodejar i un calfred em va recorrer de dalt a baix. El meu cap va anar caient fins arrivar al teu pit, les teves mans recorrien la meva esquena, intentant memoritzar-ne cada detall, i jo sentia els batecs del teu cor sota la meva galta encesa. La meva respiració es va anar acompassant fins que les nostres ànimes van ser una. El temps es va aturar deixant que fruïssim del nostre primer i últim instant de felicitat.

Ones de sorra

No puc deixar de pensar
en el que ens va unir,
ens va separar.
Som dos nòmades
perduts,
en un desert infinit.
Dues ànimes asimptotes
que no es troben,
no es separen.
Junts existim,
ignorant
que ens estimem,
destruint-nos
poc a poc.


16/04/2009

Oxigen perdut

Prats verds
com la teva ànima,
passen suaument
per un cor destrossat
de tant plorar,
i tant recordar.
Carícies i mirades
prohibides,
son el nostre darrer miratge.
I dues ànimes
perdudes,
busquen el seu camí
en un mon estrany.
Ofegant-se a cada pas.


15/04/2009

Desapareixer

Estimar, odiar,
Riure i plorar,
correr, patir i pensar,
cantar, escoltar i ajudar.
Però de què serveix tot això,
si morirem, desapareixerem,
i quan ressoni l'ultim batec del nostre cor,
tot s'extinguira i res haurà existit.
Totes les esperançes,
els somnis i les promeses,
es fondran.
I només quedará,
un record en el cor d'algú,
que un dia també es parará.


20/02/2008

Anima cansada

Una classe, una pissarra, un professor, alumnes mig adormits o xiuxiuejant. Em recolzo sobre la taula, clavo la mirada a un lloc qualsevol, jugo amb el llapis fent-lo girar. Passa el temps, viro el cap suaument cap a la finestra, apareixes tu. Mirades que es creuen es troben i es fonen. I el cor reacciona duplicant la velocitat del batec, el color em puja a les galtes i sento aquella emoció irreprimible. Es com un joc, em moro per veure't, trobar-me amb la teva mirada es el premi mes preuat, potser, no, segurament, sortiré perdent, decebuda, feta pols. Però m'agrada sentir aquest nus a la gola, em dona noves forces per seguir endavant. I seguiré desitjant la teva mirada fins ves a saber quan. I quan marxes el nerviosisme marxa, el cor torna a bategar a velocitat normal, el color desapareix, el fred recorre les meves venes poc a poc, i un suau i lleuger sospir s'escapa de la meva ànima. Amor platònic adolescent estupid, això és el que ets, res més, no és pas profund ni dolorós, ja no desitjo els llavis de ningú...

Avui t'has endut el meu fred

Asseguda sobre
la teva vella cadira,
el teu record em crida.
Una llàgrima cau desolada.
Però el teu somriure apareix,
càlid, transparent.
I quan marxes, t'emportes
tancat dins del cor,
el meu hivern glaçial.


1/04/2009

Bona nit em dic

Versió original:


Bona nit amb dic

Bona nit amb dic
Dins la foscor
però bé jo estic
però no i a ploror
no i a negror
m'ancanta dormir


29/11/2002