Desapareixer

Estimar, odiar,
Riure i plorar,
correr, patir i pensar,
cantar, escoltar i ajudar.
Però de què serveix tot això,
si morirem, desapareixerem,
i quan ressoni l'ultim batec del nostre cor,
tot s'extinguira i res haurà existit.
Totes les esperançes,
els somnis i les promeses,
es fondran.
I només quedará,
un record en el cor d'algú,
que un dia també es parará.


20/02/2008

Anima cansada

Una classe, una pissarra, un professor, alumnes mig adormits o xiuxiuejant. Em recolzo sobre la taula, clavo la mirada a un lloc qualsevol, jugo amb el llapis fent-lo girar. Passa el temps, viro el cap suaument cap a la finestra, apareixes tu. Mirades que es creuen es troben i es fonen. I el cor reacciona duplicant la velocitat del batec, el color em puja a les galtes i sento aquella emoció irreprimible. Es com un joc, em moro per veure't, trobar-me amb la teva mirada es el premi mes preuat, potser, no, segurament, sortiré perdent, decebuda, feta pols. Però m'agrada sentir aquest nus a la gola, em dona noves forces per seguir endavant. I seguiré desitjant la teva mirada fins ves a saber quan. I quan marxes el nerviosisme marxa, el cor torna a bategar a velocitat normal, el color desapareix, el fred recorre les meves venes poc a poc, i un suau i lleuger sospir s'escapa de la meva ànima. Amor platònic adolescent estupid, això és el que ets, res més, no és pas profund ni dolorós, ja no desitjo els llavis de ningú...

Avui t'has endut el meu fred

Asseguda sobre
la teva vella cadira,
el teu record em crida.
Una llàgrima cau desolada.
Però el teu somriure apareix,
càlid, transparent.
I quan marxes, t'emportes
tancat dins del cor,
el meu hivern glaçial.


1/04/2009

Bona nit em dic

Versió original:


Bona nit amb dic

Bona nit amb dic
Dins la foscor
però bé jo estic
però no i a ploror
no i a negror
m'ancanta dormir


29/11/2002

Despres de la batalla

Ai las, després de la batalla!
Tot són morts, sangi i ferides,
Ai las!
Després de la batalla tot és fosc,
sec i malalt.
Però quan s'aixeca el sol,
de sobte els morts són noves fulles,
la sang en roser es converteix,
i les ferides es tanquen tot florint.
I quan s'aixeca el sol,
la foscor ara és claror,
brota el que era sec
i es guareixen els malalts.
Perquè després de cada batalla,
una nova flor surgeix.



Sant Jordi 2006

Gota efimera

S'evapora el temps,
com gotes de pluja
sobre l'asfalt.
I amb pensament obscurs
vas decaient poc a poc.
I aixi vas consumint la vida,
entre agonies i plors
de desesperació impotent.



17/03/2009

Dolor

Una gota rellisca suaument
per una galta freda.
És humida, salada.
és una llagrima de dolor.
La llagrima cau,
s'esvaeix, però
el dolor encara hi és.




Algun dia de pluja de l'any 2007

Batecs

Batecs,
Batecs que tenen vida,
que emmarquen els meus sentiments,
fent que cada batec sigui una emoció,
una llagrima,
un somriure.
Batecs que si desapareixen,
ja no hi soc,
no existeixo,
no sento.
Batecs que si no hi son,
no soc res.




novembre 2007

Brisa de l’ànima

El mar salat
s'estavella
contra la roca.

Jo camino per la platja,
poc a poc sense pressa,
quasi sense esma.
El meu cor plora lentament.

Un record llunyà,
una olor, una melodia,
quin preu s'ha de pagar,
per veure't marxar ?

I ara corro descalça
per les roques,
els meus ulls criden.
La meva ànima s'esquinça.

Plou amb fúria,
quasi amb passió,
però no corre ni gota de brisa,
Ja no hi ets, no pots tornar.




28/10/2008

Música nocturna

Un home menut i calb esta assegut en una cadira davant d'un ordinador. Una llum tènue il.lumina la petita habitació i el fum d'un cigar mal apagat vaga per l'ambient. L'home es mou un mil.limetre i la cadira cruix. Encén la ràdio i comença a teclejar al ritme de la música. Li piquen els ulls, els frega amb la punta dels dits i els tanca un instant. La respiració va frenant suaument, li pesen les parpelles i badalla.
Llavors és quan sent que comença a ploure, suaument, sense pressa. Gira el cap i veu com les petites gotes transparents xoquen contra el vidre i rellisquen formant petits dibuixos asimètrics. De sobte la foscor inunda l'habitació i el soroll de la ràdio desapareix. S'aixeca de la cadira, que torna a cruixir, i s'apropa a la finestra.
Dirigeix suaument la ma cap al pom i l'obre. Una rafega de vent mullat entra cap a dins. L'home respira profundament i i sent l'olor a pluja. Obre els ulls i mira cap al cel: és de nit, no es veu ni un estel i els fanals del carrer il.luminen les petites gotes cristal·lines.
Torna a tancar els ulls i escolta els soroll de cada gota, cada esquitx, compassa la seva respiració i sent el seu cor bategar. La pluja s'intensifica i cauen gotes, moltes gotes, ràpid, molt ràpid. La seva ment, deixa de pensar i viatja suaument pels carrers de la ciutat que de seguida es transformen en un mar immens i obscur, com la gola del llop. Es llença a l'aigua i deixa de respirar, sent l'aigua freda a la pell, tan glaçada que crema, però la pell s'adorm i l'únic que l'impedeix nedar és el color negre de l'aigua.
Obre els ulls, ha deixat de ploure. De sobte, tal com ha marxat, la llum torna. Un calfred el recorre de dalt a baix i esternuda, una, dues i tres vegades. Inspira l'aire fred com si volgués engolir la nit i poc a poc, sense pressa, torna a tancar la finestra.
Un cop a dins, torna a seure a la cadira, que torna a cruixir, i posa les mans fredes sobre el teclat. Encén un cigar, fa una calada i el deixa consumir dins del cendrer. Prem el botó de la radio, i poc a poc, sense pressa, comença a teclejar.