Hi ha amors, i després hi ha el que vam viure
tu i jo, joves i innocents.
Amors que ho cremen tot
i deixen al seu pas un rastre de cendra inhòspita.
Avui que ja fa tant temps
que estimes una altra,
avui et veig i encara cremo una mica.
Potser algun dia deixaré de tremolar
deixaré d’encongir-me, de fer-me petita
de sentir-te respirar-me al clatell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada