Observem, entre gris i gris, la linia de l'horitzó.
Em mires, amb els teus ulls de mel
i ja no m'hi veig.
I ja no puc deixar de mirar les quatre gotes
de cafè fred que han quedat al fons de la tassa.
I ja no queda res que divideixi
la foscor de la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada