CLIC

I digues, què resta en aquest buit? Què resta en el no-res? La llum es filtra pel finestral de la biblioteca i les fulles d'un arbre dansen al ritme de la brisa primaveral. Dos dies, penso, dos dies en què tot és igual però tot ha canviat. Clic. Ja res no tornarà a ser com abans. L'aire que respiro és el mateix però ja no el sento així.
On dec ser? Em pregunto. Serà que pensem massa? Serà que no vivim en el nivell de realitat que ens pertoca? Clic. De nou el mateix so, sec, que ressona en cada neurona. Hi ha qui tecleja a l'ordinador, hi ha qui fulleja un llibre, hi ha qui s'adorm sobre els apunts. Són molts els sons que es poden escoltar en el silenci d'una biblioteca. Tot ha canviat. Sóc jo, aquí i ara, qui deixa impresa cada paraula en el paper.