PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES


dissabte, 11 de gener del 2014

Ja no és febrer

Els records em glaçen la sang, em falta el teu respall de dents, al calaix queda un buit on abans t’esperava el pijama i sóc incapaç de dormir al teu costat del llit.
No podré escriure’t mil versos. No podré callar més hores, ni creuar el buit que ens ofega. No podré vessar la tinta, aixecar els ulls i veure cendres on abans cremava el foc. Què ens queda? Digues, què ens resta? On són aquells petons que encara em falten? 
Vull tornar a fer-te cremar, vull que et quedis sense alè, que es trenqui el glaç que ara t’envolta i se’m clava sense pietat a la pell.
Torna, crido, torna que t’abraço i tot s’acaba. Però no et gires, però marxes sense mirar enrere. I jo em quedo immòbil, mirant com tot el que erem marxa amb tu, mirant com les flors es marceixen, com s’esborra el 28. Torna, crido i ja no em sents.