Divagacions

Em colpegen els versos, m'agafen amb força entre els seus punys i em claven a la paret. Em miren als ulls i tot deixa de tenir sentit, i tot torna a mi. El que no val la pena, el suicidi emotiu, el meu cervell donant voltes sense pausa. Em veig en altres ulls, em trenco, sempre em trenco. Tot i així quan veig el meu reflexe entre els bassals somric. Tot és questió de temps, o no. Qui sap...