Furgant amb compte entre les teves paraules, volo a tentes a les profunditats del teu ésser. Les teves pors, els teus anhels, quin mal veure-hi ara que ja no hi ets. Com sent tant lluny puc tenir-te tant aprop? Tandebò siguis en el teu estel cuidant la rosa d’espines, tocant la bombolla brillant sense fer-la desaparéixer.
I on és el petit princep ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada