Digues, qui sóc? Què hi faig aquí? No sé res, tot gira al meu voltant. Mires com m’arrossego per terra, gratant entre les pedres per buscar-me, per trobar-me. I em pregunto si això és viure, si algun dia sortiré de les tenebres. Deixa de mirar-me, no veuràs res, fa temps que ja no hi sóc. Fa temps que vaig fugir del desencant de les passions. On ets? Torna.. encara que sigui per cridar-me. I digues, qui som? Què fem sent blanc, sent negre, sent amor i ràbia i fum? Ja ho sé, no ho saps. Hauries de matar-me. Si, aquí només hi ha un lloc, i som dos, i tres, i més. Fins a infinit. Ser infinit en un sol cos, en una sola mirada. Ser llum, ombra, flama i riu. Existir.
1 comentari:
molt intens! m'agrada...
Publica un comentari a l'entrada