PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES


dilluns, 25 d’octubre de 2010

"I per allargar la tonteria (...)"

I ara, obres la porta, i marxes, deixant-me sola amb el meu egoïsme, amb el va i ve de les meves onades. Si, m'ho mereixo, però la meva pell vol que tornis. No sé si marxaré, però no em deixis. Sé que les meves paraules no fondrán el teu glaç, però les meves entranyes et reclamen a crits. No, ja no tinc forces, ets tan lluny i sóc tan dèbil.
Veste'n, però emporta't els teus "t'estimo", la teva màgia, i tot el que encara no conec de tu. I no pateixis, demà ja hauré marxat.



25/10/2010

1 comentari:

Ka ha dit...

i per allargar la tonteria que ens cremava vull estar ofegant-me, mmmm, i per allargar la tonteria...