Et
(des)conèixer
Vull perdre'm per tornar a trobar-me en tu, amb les teves paraules. Vull que la màgia torni a envaír cada una de les meves cèl.lules. I tremolar amb les galtes enceses i els músculs en tensió. I sentir-me viva entre els teus braços, mentre el món gira, i a mi m'és igual.
Em sento molt molt petita, i tinc por. Por d'estimar(te)
No puc seguir fugint, no vull seguir fugint. Que vinc, que marxo, que torno, que desapareixo. M'amago, m'acovardo.
I després: et penso.
19/10/2010
2 comentaris:
Escrius amb una sinceritat que m'apasiona.
Los sentimientos son siempre los mismos, son las personas las que cambian y pasan por ellos. Es reconfortante leer lo que uno siente, aunque sea el sentimiento que más te pese dentro
Publica un comentari a l'entrada