PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES


dijous, 3 de juny del 2010

M'agradaria poder dir-te: que vagi bé. Però no vull, et vull veure patir. I merda, ja torno a escriure parlan-te a tu, no ho mereixes, no mereixes ni una de les meves paraules tèrboles. Juro que no volia odiar-la, juro que l'estimava. Però quan t'esclafen el cor i el trepitjen durant un parell de mesos, juro que dius prou. Si, prou de cercles viciosos, de nits sense dormir, de cançons melancòliques i copes buides. Pararé de fer l'imbècil, de perdre el temps buscant els meus errors, ja n'hi ha prou, n'hi ha prou. Em pesen les parpelles, em pica la barbeta i el cap em dona voltes, però tinc por de deixar d'escriure, no vull trobar-me amb la ment plena de records estúpids, vull deixar d'obsessionar-me per aquesta tonteria, no sé ni què dimonis estic escrivint però no vull parar. Ja n'he tingut prou, repeteixo sovint, però sempre hi torno, sempre els mateixos errors, sempre la por al no res. Si, la por que em reté aqui, si la por que fa que segueixi escrivint i dient que t'estimava i ara vull odiar-te amb totes les meves forçes perquè m'has tractat d'inferior, i t'equivoques, i merda ja torno a parlar-te a tu, quan sé que no has tornat a llegir els meus textos per por a sentir-te culpable o potser a no saber què dir, mai has sabut què dir-me. No, no em vas mereixer mai, no sé què dimonis ens unia, potser aquell magnetisme extrany que un bon dia va dir prou. El cansanci, la complicació, ja en tinc prou, ja en tinc prou d'escriure per buidar-me i no plorar. Fa tant que no ploro, i fa tant que en tinc tantes ganes.. Si, vull que et fassin mal i que pateixis. No saps quant desitjo que no et fassin mai mal, que mai pateixis i que no em vegis dir-te això.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Odiar és no poder oblidar mai.
Així que ...amunt! somriu! i deixa que les coses flueixin...res d'obsessionar-se en el dolor, o en la felicitat, sigues tu mateixa (com sempre fas, que ho sé) i ja passará.

No tingues presa :) que si no pares massa atenció, ja veuràs com desapareix aquesta sensació ràpidament.


(Por las conversaciones en el metro, de la odiosa linea verde, you know. N'em a sopar al paki?)