Ja m'he cansat de voltes i felicitats a mitjes, de semi-somriures a les fosques i llàgrimes transparents. Sempre dient-me s'ha acabat, però sempre caient en les mateixes trampes dels mateixos camins tenebrosos de la meva petita ciutat enmurallada. Si, ja ho sé, no cal que em repeteixis que no hi ha pressa. Però sóc un huracá, i els huracans no s'aturen, saps ? I els huracans no caben a les ciutats, i menys a les ciutats on a cada racó hi penja un record trencat i mullat per la pluja. Però saps què ? És curiós, en el fons crc que m'encanta revolcar-me pel terra entre sang seca i bassals de fang. Quan ja no hi ha desitj, no hi ha sensació que et fassi sentir més viva que el dolor.
Dame un orgasmo que yo te doy mi ingenuidad.
sometimes i still need you
13/06/2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada