Recordo, recordo un dia. Era feliç. Tu erets al meu costat, somreies, m'agafaves la ma, i jo no tenia por. Caminavem, i el temps era dolç. Em sembla., em sembla que el nus que sentia a la gola.. era perque t'estimava. Si, t'estimava. Els teus ulls tenien una lluïssor.. i aquell calfred. I jo no tenia por. Et besava com qui respira, bevia dels teus llavis, i no em tremolaven les cames. Començava a ploure, i jo no tenia fred, plovia, i t’abraçava. I els teus llavis, jo els mirava sense por, i els teus ulls que se’m menjaven i jo que no em sentia petita. Recordo que les meves mans acariciaven els teus cabells sense tremolar, que podia caminar sense fer passes enrera. Et vaig agafar la ma amb decisió i vam seguir caminant sota la pluja, jo no tenia fred.També sé, també tinc molt clar i molt present, que aquell dia em vaig despertar.
18/12/2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada