PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES


dimecres, 22 de juliol del 2009

Perfums

Deixa de ploure,un raig de sol mig ofegat m'enlluerna. I surto i corro. Pujo a la bicicleta i començo a pedalar sense destí. I de sobte una olor. Si, una olor ,quasi bé imperceptible, em colpeja els sentits. Navego en les profunditats dels records i m'arriva. Olor a terra, a terra llunyana, olor a terra seca i rica, a gent, rialles, ulls foscos, pell colrada, olor a tanzània. Deixo de pedalar i sento el vent que em fereix les galtes. Tanco els ulls, els obro, m'amago del cel i em refugio a la terra. Però l'amarga pluja d'aquests darrers dies ha sembrat ombres de cel, no, més aviat miralls, miralls d'ànima. I giro cua, i pedalo. Pedalo i em cremen les cuixes, se m'asseca la gola. El fang es barreja amb les llàgrimes. I pedalo, pedalo cada cop amb mes fúria, sento batecs a cada racó del cos. Les paraules s'escolen entre els meus dits glaçats. I potser ja és massa tard. Potser les he perdut entre els bassals, potser el vent se les ha endut, o potser encara hi són. Potser simplement són llàgrimes de fang.

1 comentari:

Anònim ha dit...

corre, corre, ma non fuggire