Fars de vaixells perduts
que es creuen,
es busquen
i es troben
i es fonen.
Mirades d’infinits
aromes,
de tactes esfereïdors
i d’esperances
ocultes.
Sensacions empresonades,
que fent-nos caure
pel precipici,
ens otorguen
l’efímera felicitat.
25/04/2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada