Mil punyals de gel
travessen aquest cor
que crema.
El dolor em devora
per dintre.
Gola seca,
llàgrimes congelades.
El mon m’esclafa
i tu no hi ets.
Brots d’impotència
recorren cada una
de les meves venes.
Existeix!
Deixa de ser
una ànima nocturna
intangible.
I agafa’m ben fort
i no em deixis,
mai.
21/05/08
2 comentaris:
creo que sé a la persona que va dirigido el texto, pero como bien me dices a mi que no dependa de ningún chico (las conferencias de las que me hablaste), lo mismo te digo. Aunque decirlo es más fácil que aplicarlo.
jajajajaj No és quien tu crees..
Publica un comentari a l'entrada