PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES PARAULES


dilluns, 9 de febrer del 2009

Brisa de l’ànima

El mar salat
s'estavella
contra la roca.

Jo camino per la platja,
poc a poc sense pressa,
quasi sense esma.
El meu cor plora lentament.

Un record llunyà,
una olor, una melodia,
quin preu s'ha de pagar,
per veure't marxar ?

I ara corro descalça
per les roques,
els meus ulls criden.
La meva ànima s'esquinça.

Plou amb fúria,
quasi amb passió,
però no corre ni gota de brisa,
Ja no hi ets, no pots tornar.




28/10/2008