dimecres, 16 d’abril del 2008
Impotencia?
Hi ha una noia asseguda en un banc. La gent passa i no li diu res, no sé en que deu pensar, ni si deu pensar, potser esta en "stanby". Hi ha grups de joves asseguts en altres bancs o drets, en rotllana, riuen, parlen, s'expliquen els seus secrets o tonteries. La noia segueix en el seu banc, ningu la saluda, ningu hi para atenció, i si parla segurament acabaran rient, pero no precisament amb ella. La noia veu un noi, li agrada i ell ho sap, s'apropa amb els seus amiguets i riuen d'ella, ella pensa que riuen amb ella, és massa inocent. I el pitjor es que ningu l'ajuda i quen dic ningu és NINGU. A més, l'odio. L'odio per ser com és i per ser com soc, l'odio per que no ho entenc o simplement perque no vull entendre-ho. L'escridasso, l'insulto i m'en vaig amb les llagrimes als ulls i ploro en un racó, no sé si de rabia impotencia o pena.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Sé de qui parles i de que parles. No pensis que les coses són com les descrius, encara que es fàcil imaginar-s'ho. Sento el que està passant aquests dies, pero no és per tu que ho fem, o fem per aburriment - suposo-. M'agrada com escrius Alba;)
no tinc tan clar com la Paula de qui parles. No tinc res a dir.
Publica un comentari a l'entrada